L'any del mico és el 2016 de Patti Smith, llegenda viva del rock. Un recorregut físic i oníric a través dels llocs i dels records durant un any sencer -enriquit amb un «epíleg de l'epíleg» escrit durant el confinament.
«Un cop vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta», cantusseja Patti Smith mentre puja les escales de casa. L'any del mico comença amb la pèrdua d'un gran amic. ¿Què fas quan la gent que estimes deserta de la realitat? En el cas de Patti Smith, llegeixes i escrius, interpretes signes, beus litres de cafè i fas centenars de quilòmetres d'Uber. I t'aventures a un viatge estrany. Com els de quan tenies vint anys, però amb un ritme encara més excèntric perquè en tens 69. I d'incògnit sense buscar-ho, perquè ningú et reconeix.
Patti Smith recorre el seu món per entendre'l de nou, les parades són les cases dels amics escampats i els llocs de què li parlen. Santa Cruz, Kentucky, Nova York, Lisboa, Tucson, el DF, l'Uluru, Blanes. Amb sorpresa, allò que tenia importància ja no en té i mentrestant s'obren camí noves preguntes.
Després de Just Kids, premiada amb el National Book, Smith continua el relat de la seva vida amb L'any del mico. Un llibre sota els auspicis d'Alícia al País de les Meravelles, on arreu hi ha l'altra cara del mirall. I de l'amic Sam Shepard, a punt d'anar-se'n per sempre. La casualitat ha volgut que L'any del mico sortís en català al mateix temps que Espia de mi.
