Una col·lecció que recull totes les obres d’un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme del segle XIX. En aquest primer volum s’han reunit les seves poesies més religioses, agrupades en tres grups: Idil·lis i cants místics, Caritat i Montserrat. Mitjançant la poesia, Verdaguer reflexiona sobre la religió des de la seva pròpia fe, sobre els problemes socials i sobre la importància dels elements espirituals dins la cultura catalana.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902, malalt de tuberculosis.
