De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels “infinitius essencials” de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de “replec del sentir”. L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l'humà i l'inhumà―car només l'humà pot ser inhumà―, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l'empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida”.
De l'autor de La resistència íntima Premio Nacional de Ensayo 2016
Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015
«Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons».
Carles Capdevila, Ara «Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar».
Josep Massot, La Vanguardia
